L´any 1956 es produeix la primera crisi universitària i Viladot es condemnat a l’ostracisme durant dos anys per un article dedicat a Rafael Alberti.

Paral·lelament a l´obra discursiva, l´any 1959 escriu els “Metaplasmes”, i el 1960 els “IA_URT” que inicien les seves experiències com a Poeta Concreta, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics, esdevenint precursor de la Poesia Concreta a Espanya, i el primer editor d´un llibre de Poesia Visual a l´Estat, amb l´obra “Estrisps” que edita a Agramunt l´any 1964, i amb els “Nou plast-poemes” del 1965 a la col.lecció “Lo Pardal” que ell crea. L´aparició l´any 1971 del llibre “T/47” significaria també el primer exemple d´edició poètica io visual en un llibre de butxaca de distribució comercial. Aquest 1971 participa a la primera exposició de Poesia Concreta a Catalunya, a la “Petite Galerie” de Lleida, conjuntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet.
                                                   .-
 A finals dels anys setantes s’interessa per la psicoanàlisi, que integra a la seva assagística amb novel.les com “Ricard”(1977), “La llei de pedra i altres històries”(1979), “L´amo” (1982), “Discurs horitzontal” (1982), “Memorial de Na Nona”(1983), o “Ciutadà 00000000001” (1989). Aquestes obres precedeixen el cicle de novel·les històriques de rel també psicològica, com “Joana” (1991) o “Carles” (1994), i els reculls de la seva poesia completa, reunida en cinc volums, així com les seves darreres novel.les, “Els Ulls” (1999), “Les vellicositats” (1999), “Ruth” (2.000) i “L´Energia” (2.001).

Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.