POESIA
POESIA
COMPLETA I (1952-1965)
Editorial Columna, 1991
Amb el suport de la Diputació de Lleida
514 pàgines
Pròleg de Joaquim Molas, "Viladot o la rebel·lió
contra el llenguatge
Aquest
llibre correspon al primer volum projectat per l'editorial Columna
com una sèrie de publicacions de la seva obra poètica
completa.
S'inicia amb Temps d'estrena ( ed. Selecta, 1952; Pòrtic, 1974;
El Mall, 1986); Hem deixat Riella (1956); Les planificacions (1957)
editat per edicions del Mall, 1986; Resident a la pàtria (1958),
edicions del Mall, 1986; Ketubim (1959), edicions del Mall, 1986;
Els metaplasmes (1958), edicions del Mall, 1986; Urim Tummim (1959),
ed. del Mall, 1986; Ia-Urt (1960), ed. del Mall, 1986; Comunió
general (1961), ed. del Mall, 1986; Blancs espirituals (1964), ed.
del Mall, 1986 i Cançons d'era (1965), ed. del Mall, 1986.
POESIA
COMPLETA II (1964-1983)
Editorial Columna. Barcelona, 1991
Amb el suport de la Diputació de Lleida
500 planes
Després
del llibre T/47, editat a ed. Pòrtic el 1971, és aquesta
l'antologia més completa de la poesia visual de l'autor.
S'inicia amb el llibre inèdit dels Estrips de l'any 1964. Cartrons
concrets del 1968, la sèrie de 24 pòsters poemes del
1968, la sèrie de Sopes amb pa torrat del 1969 publicat a Lo
Pardal el mateix 1969, 5+1 Lais concrets d'homenatge a Antoni Tàpies
editat per Lo Pardal l'any 1969, el Llibre del joc de les macarulles
verdes del 1969-70 dins la col·lecció de Lo Pardal,
Poemes de la Incomunicació, Lo Pardal,1970 prologat per Josep
Iglesias del Marquet i amb un text de Carlos Castilla del Pino. Cantates,
fugues i colls de la baralla, Lo Pardal, 1975; Darrera Pauta, per
ara del 1971; Tonada de la vista, de la dita, de la busca i de la
troba, Lo Pardal, 1971, amb xilografies de Lluís Trepat; Contrapoemes,
Lo Pardal, 1972, amb un preludi d'un fragment de Les pas perdue d'André
Breton; Diari 72, Lo Pardal, 1972; D'un en un... home llum llim zero,
Lo Pardal, 1972; Entre Opus i Opus, Lo Pardal, 1972; Z-Z / I Poema
de l'home, Lo Pardal, 1973; MMITT / II Poema de l'home, Lo Pardal,
1974; Tot / III Poema de l'home, Lo Pardal, 1974 i Sons de la Paüra,
Lo Pardal, 1974.
Aquest volum presenta també sèries posteriors de poemes
visuals originals, com Ordre "M" del 1976, Senyals diaris,
1976-78, que il·lustraven la secció "La finestra
induïda" del Correo Catalán; Detalls, del 1979 i
Plànols oberts, fets l'any 1973 amb materials professionals
de l'arquitecte Daniel Gelabert.
POESIA
COMPLETA III (1982-1990)
Editorial Columna. Barcelona, 1991
Amb el suport de la Diputació de Lleida
500 pàgines
Tercer
volum que recull la seva poesia completa que s'inicia amb Amor físic
del 1982 (publicat l'any 1985 a edicions del Mall); Urc del cos, 1984
(publicat l'any 1987 a Edicions del Mall); Les pipes gegants, 1984
(publicat a ed. Druida. Barcelona, 1984); El Pèndol, 1984;
Suma d'instants, 1984; Comunitat debel·lada, 1985; Crònica
sàfica, 1987; Trapezi obert, 1987; Al rellotge de casa hi deia:
tempus fugit, 1987; Xip-xip, 1987; El llibre groc o del silenci, 1988,
Text assistit, 1989; Testa-ment, 1990; Just a la capçalera,
1990; Els mots fòssils, 1988-1990 i Clausura del ròdol,
1990.
POESIA
COMPLETA IV (1990-1995)
Editorial Columna. Barcelona, 1998
Amb el suport de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació
de Lleida
598 pàgines
Darrer
volum publicat de la seva poesia completa que comença amb Del
dit al xip, 1990 (publicat l'any 1990 per Agra Editors. Barcelona,
1990); Les set septimines, 1990 (editat a Lo Pardal, 1990); Nit venusta,
1990; Derogació de l'àngel, 1990; Petita novena de sonets
extemporanis, A llaor de poetes gnòstics, 1991; Poemes encreuats,
1991; Escena, 1991; Encunys amb estirabot, 1992; Al muetzí,
1992; Llibre del setantí, 1992; Poema Dow, 1992; Matèria
configurada, 1992; Darreres tendències, per ara, 1992; El tron
(tres variacions), 1992; Llibre dels acomiadaments i dels retorns,
1993; Potser un solstici, 1993; Xedim, 1993; Fragments d'una reputació,
sonets d'encàrrec i retalls d'un prestigi, 1994; L'atzerí
o l'evangeli segons Guillem, 1994; Quadrivi, 1994 i Menorà,
1995 (publicat per Tabelària edicions, 1995).
LITERATURA INFANTIL
SINDBAD
EL MARINER
Versió i presentació: Guillem Viladot
La
història de Sindbad el mariner pertany a un recull de contes
orientals en àrab sota el nom de les Mil i una nits.
Sindbad el mariner és un cant a l'acció com a font de
vida, contra l'apoltronament, parent de la mort. És evident
que aquesta vida d'acció hi és portada fins al límit
per la fantasia popular.
Guillem Viladot en la seva traducció de l'obra ha arribat a
la conclusió de comprendre clarament que només hi ha
un tipus de literatura: la que pot interessar a tothom qui trobi plaer
en la lectura, sense mesures d'edat, de condició o d'educació.
Només hi juga la facultat de comprensió. Segons Viladot,
una obra com Sindbad el mariner és una col·lecció
de narracions que un cop tret del cap el prejudici de conte de fades,
pot divertir i pot fer pensar a qualsevol lector de qualsevol edat
i condició.
L'ASS
I L'ORR Editorial Barcanova Primera edició, juny del 1994 Col·lecció
El fil d'Ariadna 97 pàgines
Ell
es diu Ass i ella es diu Orr. Són dos amics que plens d'il·lusió
i una mica de neguit inicien un viatge a Sud-àfrica. És
el seu primer vol internacional. Les coses, però, no passen
com s'esperaven i el jumbo que els ha de dur a Ciutat del Cap no arribarà
mai. L'ass i l'Orr viuran una experiència inoblidable, que
marcarà tota la seva vida.
EL
VELL I L'OCELL Ed. La galera. Barcelona, 1982 54 pàgines
El
llibre que acabes de llegir se situa en un temps una mica reculat,
potser cinquanta o seixanta anys enrera, en una masia solitària
com tantes n'hi ha d'escampades per Catalunya.
Si fins gairebé al final de llibre Guillem Viladot ens ha explicat
uns fets que podrien haver estat reals, al final de tot deixa volar
la fantasia del petó reconvertit en ocell, com si volgués
dir que a vegades hi ha fets -potser màgics- que ens fan descobrir
coses que ens poden capgirar totalment la vida.
PROFESSOR
FLUSS. EL TELEVISOR VIVENT
Ed. La Galera, 1982
Versió castellana traduïda de l'original català
43 pàgines
Amb
tota seguretat es pot dir que gairebé tothom es passa una part
de la seva vida davant del televisor. Ignorem les hores que s'hi passa
el professor Fluss, l'autor no ho diu.
Guillem Viladot, l'autor d'aquesta història, fa broma amb l'aparició
del fenomen del televisor vivent. Tot va començar quan el protagonista
es va refredar i li va quedar uns sorolls estranys a les orelles.
Cada vegada que es tocava l'orella se li encenia un televisor al front.
Va establir contacte amb un director de circ el qual li va proposar
fer un espectacle. El mateix director li posà el nom artístic
de professor Fluss.
Com a conseqüència vàries circumstàncies
li desaparegueren els sorolls i també el televisor del front.
Amb la situació normalitzada l'home va ser molt feliç.
AUTOSTOP
A LA CIUTAT SUBMERGIDA
Editorial Barcanova
Primera edició, 1984
Col·lecció El Centaure de narrativa juvenil
Segona edició, 1989
Tercera edició, 1992
Col·lecció El fil d'Ariadna
Quarta edició, 1994
82 pàgines
Conte
infantil que narra un viatge extraordinari de Dric i Bert per sota
les aigües de la Mediterrània, que els condueix a la ciutat
submergida d'Omicró, on des de fa milers d'anys viu una noia
bellíssima: l'Egnia. Amb ella viuen mil aventures, però
no poden vèncer l'acció implacable del temps, que és
invencible.
L'edició de 1984, 1989 i 1992 incorpora un apèndix d'Ignasi
Riera, i un retrat de Lluís Trepat.
ASSAIG
CRISTÒFOL
Impremta Mariana. Lleida, 1964.
Primera edició 1000 exemplars.
Original escrit entre l'hivern del 1961 i l'estiu del 1962.
92 pàgines
Biografia
d'infantesa de l'escultor il·lustrada amb trenta-quatre obres,
seleccionades per Leandre Cristòfol. Viladot descriu a través
de divuit narracions curtes el món de l'artista a la vila d'Ós,
abans de la seva arribada a Lleida per fer de fuster. Sense interpretar
l'inici de la seva vocació creativa, aquesta biografia se centra
en el caliu familiar i la vida rural, que germinarien en el desvetllar
artístic.
Dedicat a la tia Dolors, que va acollir Cristòfol a Lleida,
es divideix en capítols com: La llar, Comença la vida,
L'ermita d'Aguilar, L'escolà cobra, La costura, Les casquetes,
el primer càstig, Un nen que volia ser fuster, La mort de mossèn
Cassimir, Els diumenges d'estiu, el gos pastor, Les primeres escultures,
A cal fuster, el pla d'Urgell, El primer martell, En Cristòfol
fuster, Cap a Lleida i La ciutat.
NARRATIVA
Text
original de la primera versió en castellà redactat
l'estiu de 1987. Finalista
del Premi "Josep Pla" de 1970 amb el títol Underground
ABANS
PODRÍEM PASSAR PEL LOUVRE
Editorial Pagès
Col. Biblioteca de la Suda Transvària
Original escrit l'estiu del 1999
68 pàgines
Abans
podríem passar pel Louvre fou escrita l'estiu de 1999. Aquesta
obra té totes les característiques d'un petit testament
literari de l'autor. Ho és pel fet de la seva anècdota
i perquè representa una síntesi exemplar de les obsessions
al·ludides de l'escriptor. Una peça que en el rerafons
de la seva aparent senzillesa amaga una a una les claus de volta d'un
dels creadors més iconoclastes i suggerents de les lletres
catalanes del segle XX. Poema-diàleg ?, ¿Prosa lírica
a dues veus?. Teatre poètic del jo i del seu doble?. Tot alhora.
Un cop més, la paraula és un mirall: un espai on l'ésser
humà s'interroga en un mise-en-abîme sense principi ni
fi. En cada batec d'aquest diàleg ressona la mateixa veu, però
cada cop dita de manera distinta. Aquest és un llibre obert
sense espai i sense temps.
EL
TRILL
Editorial Pagès
Col·lecció "Lo Marraco"
Primera edició, gener del 1998
279 pàgines
El
trill és el títol del volum que reuneix tres novel·les:
Els coixins, de llarga durada; El poeta, de durada mitjana i El braser,
de durada curta. Es recullen en un mateix volum perquè les
tres narracions formen una unitat al voltant de l'eroticitat entesa
no pas com una finalitat sexual en si mateixa sinó com el component
estructurant a partir del qual es genera el comportament del subjecte.
Si bé aquest denominador eròtic es troba en tota l'obra
de Guillem Viladot, en El trill hi és present amb una proposta
més singularitzada.
Pel que fa a Els coixins (1985-90), la sexualitat correspon a un substrat
damunt el qual descansa i es mou una nissaga familiar. En El poeta
(1992), la sexualitat consisteix en la recerca directa i objectiva
de la "falta", de la mancança, entesa com a complex
de castració de la dona. I en El braser (1994), l'erotisme
esdevé un tast lluminós de qui estrena pulsió
en un context socialitzador sorpresiu i apassionant. A l'autor li
sembla que amb aquesta trilogia s'esgota un tipus de discurs perquè
el fantasma, generador de tota obra de creativitat, ha deixat de regentar
desig.
DISCURS
HORITZONTAL
ANÀLISI DE LA SEXUALITAT D'UNA DONA
Editorial Pòrtic
Col·lecció El Brot, núm. 15
Primera edició, 1982
246 pàgines
Aquesta
novel·la és un conjunt de vint-i-nou sessions que una
noia protagonitza a casa del psicoanalista estirada al divan. Es tracta
d'un monòleg al llarg del qual la noia, una universitària,
elabora i descobreix la seva sexualitat que l'obliga a elegir la psicoanàlisi
com una possibilitat, sinó de cura, sí de coneixement.
El llenguatge emprat en aquesta narració és absolutament
lliure. La noia s'expressa com potser no s'atreviria a fer-ho amb
ella mateixa. Per tant tota la censura és absent i el llenguatge
aconsegueix uns nivells tan realistes que poden incomodar al lector.
El llibre es llegeix amb veritable fruïció, especialment
els silencis, representats per unes línies de punts.
El psicoanalista només intervé per anunciar el final
de la sessió amb un implacable "és l'hora".
CIUTADÀ
000000000001
Editorial Narratives 3 i 4. 1989
Sèrie "Les Talúries"
Amb la col·laboració de la Diputació de Lleida.
195 pàgines
Aquesta
novel·la va ser escrita l'any 1975 a les acaballes del franquisme,
però encara sota el seu pes alienador: la censura de la paraula,
la negació d'un poble. L'any 1984 el text va ser revisat per
actualitzar-lo.
Una novel·la com aquesta publicada des de dins de la democràcia
formal pot servar un més alt nivell de denúncia. El
personatge central, Manuel Bonaventura, és tan actual ara com
fa dos mil anys. El seu protagonisme, tan utòpic que obliga
a la seva reivindicació, continua sent l'objectiu a destruir
per la societat moderna, encarnada en una forma d'estat cada dia més
deshumanitzador per ser cada dia més mecanitzador dels seus
súbdits.
Viladot utilitza una tècnica pròpia del "collage",
amb diàlegs teatrals dividits en tres parts, en actes.
CARLES
Editorial Columna
Primera edició, juny del 1994
177 pàgines
Carles,
fill del rei Felip II de Castella i Maria de Portugal, neix disminuït
físicament, cosa que el marcarà durant tota la vida.
La frustració el príncep Carles per aquest fet, sobretot
quan arriba a l'adolescència serà paral·lelament
narrada per un bufó de la cort que explica sense cap mena de
censura els comportament de Carles. La tensa relació amb el
seu pare, a qui culpa de les seves mancances físiques i psíquiques,
posarà en perill l'estabilitat de la monarquia i provocarà
un violent desenllaç. Carles, continuadora de la saga que Guillem
Viladot va iniciar amb Joana, és una novel·la d'uns
forts continguts i alhora d'una alta qualitat literària.
AUTOBIOGRAFIA
DE DÉU
Editorial Columna
Primera edició, octubre del 1997
228 pàgines
Aquest
és un llibre de títol sorprenent fins i tot agosarat.
La biografia més esperada del personatge més famós
de tots els temps, narrada en primera persona.
Amb Autobiografia de Déu, Guillem Viladot ens ofereix, en clau
de novel·la, el relat de les revelacions del Creador i s'endinsa
en l'apassionant riquesa de la Bíblia. Aquesta història
personal és la crònica de totes les coses que Déu
va crear i la narració de la seva relació amb les criatures
humanes. Després de l'èxit de les seves anteriors novel·les,
Joana i Carles, no hi ha dubte que aquesta obra que avui us presentem
suposa un pas endavant en la trajectòria narrativa de Guillem
Viladot.
ARIL
AVALL
Edicions Alfaguara
Primera edició 1966
La novel·la popular contemporània inèdita catalana
Impremta editora Casal i Vall
Andorra La Vella, juliol del 1966
100 pàgines
Aril
Avall és la història d'un fet d'amor. Una davallada,
amb el signe de les aigües d'Andorra vers el Comtat d'Urgell,
de la il·lusió més viva i primerenca fins a la
trencada violent de les realitats de més contundència.
Tot comença quan ella fou il·luminada uns instants per
la visió de l'amor, i ella juga fort per la seva felicitat.
Juga tant fort, d'una manera tant abrandada, que aleshores el resultat
no té res a veure amb aquell amor pel qual ella s'entregà.
L'autor ens hi va introduint en una oscil·lació equilibrada
entre el realisme més cru i un alt nivell poètic. Però
Aril Avall també és un món. Com en Infants de
Riella, apareix el medi -enfilall d'atavismes, somnis impregnats de
màgia, anhel de veritat i claror, felicitat i angoixa- i tot
adquireix raó a l'entorn de Meritxell i ella mateixa és
una raó.
LA
CENDRA Editorial Nova Terra Col·lecció J.M. Primera edició de
1972 223 pàgines
La cendra és una novel·la que, ultra les seves qualitats
literàries, té la d'agafar-nos per sorpresa. Amb la
veu d'una noieta que no acaba d'entendre ben bé allò
que conta, l'autor ens fa seguir les peripècies de la més
gran tragèdia que ha viscut el nostre poble. Però no
es tracta simplement d'acostar-nos a la guerra civil per fer-ne de
cronista, l'autor ha anat més enllà. Ha traçat,
amargament i a vegades, amb uns elements que semblen pintorescos,
la tragèdia de la frustració, de la repressió
sexual, de l'autopunició que ha conformat als homes i sobretot
a les dones, educats sota el signe del penediment.
Dins La cendra el novel·lista s'ha atrevit a molt. S'ha atrevit
a posar el dit a la plaga de la mesquina moral imposada per la por,
a la terrible plaga de l'adaptació al medi ambient. Mai en
la nostra literatura no s'havia parlat amb tanta tendresa, amb tanta
lucidesa de la terrible renúncia a la felicitat, característica
dels nostres temps.
JOANA
Ed. Columna. Bacelona, 1991.
2a edició, març de 1994
Ed. Salvat.
Colección Grandes Mujeres.
1a edició, desembre de 1994, 2a edició, 1995
El text en català va ser escrit el gener del 1990
178 pàgines
Novel·la
històrica que narra el viatge a Flandes de Joana, futura reina
de Castella, per casar-se amb Felip. L'austeritat i la castedat castellanes
van deixar pas a un món ple de luxes exuberants i lliurat als
plaers més terrenals. Joana es convertí pels atzars
de la història en hereva dels regnes de Castella i d'Aragó,
i un malson s'apoderà per sempre més de la seva vida.
Pare, fill i espòs hi estaran dramàticament vinculats
i la duran a una reclusió perpètua.
Allò més fascinant d'aquesta obra és que Viladot
converteix Joana en un personatge absolutament contemporani i universal,
la vida del qual transcorre frec a frec de la nostra. Amb extraordinària
perícia narrativa li infon vida, alhora que el converteix en
suggestiu emblema de la pugna entre el desig i la història.
ITINERARIS
INTERIORS
Edita "La Mañana". 1992
Col·leccions "La Mañana"
93 pàgines
Amb motiu del setantè aniversari de l'escriptor, el diari "La
Mañana", on Viladot publicava una crònica diària,
edità aquest Itineraris interiors, un conjunt de passejades
nocturnes pels carrers i places d'Agramunt acompanyat de la seva gossa
"Urc", on combina reflexions filosòfiques amb la
descripció de vint-i-nou indrets concrets de la vila d'una
extensió breu de dues planes.
L'obra compta amb una presentació i unes notes de Lluís
Pons i Serra, una introducció de Joan Puig i Ribera, un apunt
biogràfic de Jaume Cots i una bibliografia de Pere Mora.
HI
HAVIA UNA VEGADA UN FIDEU MOLT LLARG
Editorial Pòrtic. Barcelona, 1975
Col·lecció Llibre de Butxaca, núm. 102
207 pàgines
Data de l'original: Agramunt, 1969
És
una novel·la que pretén escriure amb ben pocs decòrums
escolàstics; fer veure que el temps no existeix; renegar de
la violència; parlar d'un país que no acaba mai de fer-se
del tot; barrejar les coses fins allà on la vida, el somni
i la utopia ens les barregen cada dia.
Un llibre que de vegades és dolç de llegir i que d'altres
vegades és agre. El lector trobarà un estil nou, una
tècnica nova. És un llibre de lectura lenta, pacient.
El lector s'ha de fer càrrec que no pot llegir de pressa allò
que l'autor ha escrit amorosament, sovint amb grans dificultats, sovint
amb paciència, sovint amb ràbia.
LA
GENT I EL VENT
Biblioteca Selecta, núm. 275
Primera edició, 1967
182 pàgines
Premi Víctor català 1966
Aquesta obra està inclosa dins el llibre Memòria de
Riella
La
gent i el vent, premi "Víctor Català" 1966,
és una col·lecció de narracions que parlen d'unes
vides que tenen per marc la Ribera del Sió, l'Urgell i la Segarra.
En certs aspectes pot representar una continuació de l'obra
Temps d'estrena (publicada ja anteriorment a la Biblioteca Selecta)
sobre la infància de l'autor. La gent i el vent és un
món rural d'adults i, com cada un dels seus llibres, Viladot
ens hi presenta un context molt lligat per un ambient, un paisatge,
una pols, una llum, un tarannà peculiars i tot fortament unit
per una gran suggestió poètica, perquè l'autor
amb aquesta obra transcendeix al pur exercici literari amb una incorporació
a les lletres catalanes d'una nova palpitació humana i un nou
joc lingüístic.
ELS
ULLS
Editorial columna
Col·lecció clàssica
Primera edició, octubre del 1999
66 pàgines
Els
ulls és una commovedora faula moral en què l'Hisop,
un nen que viu en un poble d'interior i posseeix uns sentits extraordinàriament
desenvolupats, observa amb ulls infantils i innocents tot el que passa
al seu voltant. Davant d'un fet imminent que canviarà radicalment
la seva vida, el seu desig més gran és poder veure el
mar, i mentre espera aconseguir-ho, es dedica a viure amb especial
intensitat tots els seus moments com en una mena de ritus iniciàtic.
Una vegada més, Guillem Viladot ens sorprèn amb un text
del tot inesperat, que l'acredita com un dels escriptors catalans
més versàtils i camaleònics en el qual es condensa
tot el seu saber narratiu i vital.
ELS
INFANTS DE RIELLA
Editorial Destino, 1965
Llibre
de narracions breus sobre el mite que Viladot dedica a Riella. Ja
no és el llibre de records personals de Temps d'estrena sinó
un calidoscopi de la condició d'infants. L'autor s'immisceix
amb altres nens i a través de 51 descripcions de personatges
apunta el món dels adults amb la seva complexa elementalitat.
Un món rural en el qual els nens no són solament els
protagonistes, sinó que a vegades, amb un encert total, l'autor
fa que la peripècia sigui viscuda pels adults però contemplada
pels infants.
TEMPS
D'ESTRENA
1ª edició: Biblioteca Selecta, Barcelona, 1959
Col·lecció Popular Catalonia
Original escrit entre 1949-1952
196 pàgines
El llibre Memòria de Riella, Ed. Pòrtic, 1974, inclou
també Temps d'Estrena.
Poesia Completa I (1952-1965). Ed. Columna, 1991.
Temps
d'estrena és la primera obra publicada de l'autor. És
un llibre de narracions breus on una criatura emotiva, de tall autobiogràfic,
s'aboca a la vida des de la sordidesa d'un poblet de les comarques
lleidatanes. Inclou cent relats, el naixement, el bateig, el germanet,
l'hivern, l'ametller florit, les primeres oracions, el besamans l'hora
de sopar, el nen del cap gros, la rondalla, la Font de la Teula, l'home
de Claravalls, la germana Pina, la purga, l'ós, el renec, els
lliris, el senyor rector, la puput, el berenar, els Reis, els fruits,
el Met, la malaltia, pa de pardal, els estiuejants, l'orfe, el palmó,
les herbes, el mirall, la Primera Comunió, el canvi d'estació,
l'evangelista, el mestre, l'abellerol, el suïcida, el paller,
en Crich, les "todes", Solitud, l'oronell, "Viva la
llibertad", la mort, la festa de l'arbre, els focs de Sant Joan,
el senyor Marianet, les gelades tardanes, el toc de morts, els jocs,
la faula, el circ, el castell, l'estilogràfica, la mosca, el
darrer dia de batre, el tabac, el vermut, els ocells d'hivern, en
Ton morí al camp, Egoisme, la "Gralla", la solfa,
l'escut, pilotes que van i vénen, el pa d'àngel, la
guineu, Tots Sants, la realitat, la pluja d'estels, la serra florida,
la República, llapis nou, conferència atea, la sort,
els primers freds, l'enterrament, niu de rialles, l'alè de
les cases, les cinc de la tarda, la llaurada, neu vora el foc, estrena
de la nit, en xurroviu, Quimetaaa...!, "Peix sobre la platja",
el cap pelat, sota el cel de la masia, "El Radere", la fira,
Déu, "El Rellotge", els pals de telèfon, la
migdiada, l'encenedor de l'oncle, la lluna plena, el porc, el crit,
el Josep dels Cargols, el sermó de Quaresma i l'internat.
Temps d'estrena incorpora també l'obra Hem deixat Riella on
per primera vegada l'autor anomena Riella al mite d'Agramunt. Aquesta
obra escrita els mesos de setembre-octubre de 1956 es divideix en
XV composicions poètiques de composició lliure, amb
temes com el mar i el paisatge de l'interior.
Per tal que el lector pugui tenir una visió de conjunt més
acurada de la línia poètica de l'autor Temps d'estrena
inclou sota el títol de Setissis un avanç de dos llibres
més: Resident a la pàtria i Les planificacions. De la
primera obra, escrita entre 1957-1958, figuren els poemes Mort sense
pàtria, Com el conyac "Donya Agnès" no hi
ha res, Suïcidi d'una llàgrima, Ritme i enigma de la pàtria,
Fèiem tard a missa i Déu va fer la pàtria.
De la segona Brindis, Caixera baratera, Hivern i adolescència,
El metge de lluny, El mosquit que no era home, Ull de poll i Assaig
d'ordre i pluja.
Finalment Temps d'estrena publica un altre recull de 13 poemes escrits
el març del 1959 sota el títol de Ketubim.
SIMETRIA
Edicions del Mall
Primera edició gener del 1986
116 pàgines
Simetria
narra, a través del diari d'una de les protagonistes, la història
d'una psiquiatra i una pacient que s'enamoren, és a dir, estableixen
una relació que busca la descripció i la comprensió
de la interacció de les dues dones. Amb aquesta novel·la,
dins d'un estil i d'una intenció molt personals, Guillem Viladot
insisteix en l'establiment d'una proposta profunda de la identitat
d'unes criatures que, amb noms i situacions diferents són les
mateixes persones de sempre: home/dona, home/home, dona/dona.
RUTH
Ed. Columna
Barcelona, juny del 1999
161 pàgines
Com
es veuen les coses des del sexe de l'altra banda? Aquesta és la pregunta
que dóna sentit a Ruth, la història d'un canvi de sexe explicada pel
seu protagonista en un seguit de cartes. Lluny de la mirada censuradora
o burleta dels que entenen la vida des de fora, aquesta novel·la epistolar
ens mostra la intimitat sentimental i intel·lectual d'un home esdevingut
dona, i d'un procés trasbalsador en què es barregen frustracions,
incomprensions i canvis d'identitat. Sense caure en la morbositat
fàcil ni en exhibicions efectistes, Ruth és una indagació sobre la
sensibilitat masculina i femenina, sobre la diversitat dels pensament
i, al capdavall, sobre el desig.
RICARD
Galba Edicions
Primera edició abril del 1977
295 pàgines
La
pubertat és, com tothom sap, l'edat durant la qual un adolescent
queda transformat en un ser sexualment apte. En la vida de l'home
potser no hi ha uns altres anys més decisius i alhora més
conflictius, perquè la viabilitat del sexe vol dir, d'una manera
o altra, una viabilitat d'amor, al cap i a la fi, de coneixement.
Qualsevol pressió de l'entorn, però, amb una incidència
impròpia, pot desgavellar -si més no en l'inici de l'estrena-
la veritable senda de l'amor, almenys d'allò que la classe
dominant entén per veritable. Ricard és un noi que,
amb una jove predemocràcia al fons, viu la seva pubertat i
n'és víctima. Fins a quin punt, però, víctima
de l'entorn més immediat ?
MEMÒRIA
DE RIELLA
Editorial Pòrtic, Barcelona, 1974
Col·lecció Memòries, núm. 13.
Primera edició, 1974. 1.200 exemplars
614 pàgines
Pròleg de Josep Vallverdú, escrit a Puiggròs
el gener de 1974.
En
aquest volum s'arrepleguen els quatre títols Temps d'estrena
(ed. Selecta, 1959), Els infants de Riella (ed. Destino, 1965), La
gent i el vent (ed. Selecta, 1967) i L'arrel del Panical, que Viladot
dedica a evocar el món de Riella, a partir d'un estil directe,
que voreja la poesia, la ironia, el sarcasme i la tendresa.
Aquestes quatre obres formen un tot que constitueix la rememoració
vivíssima d'una gent que ha deixat un testimoni històric
que, si bé és minúscul per la seva dimensió,
és ineludible a l'hora de traçar els esquemes fonamentals
de la psicosociologia del país.
L'obra és progressiva i acumulativa; s'inicia amb la infància
de l'autor i de tot allò que informa aquest món primer,
prossegueix amb el món dels infants, continua amb el món
dels adults, i acaba amb la barreja que constitueixen els immigrants.
LLIBRE
DE LES VELLICOSITATS
Ed. Urc Fragments
Tàrrega-Lleida, 1990
103 pàgines
Aquest és un llibre estrany, inusual o atípic del qual
ara es presenta una tria d'un total de dos-cents capítols.
No és una novel·la, no és un poema, no és
una col·lecció de contes, no és una peça
de teatre. Tampoc no és un diari. És el que és;
una col·lecció de notes, de tipus flash, sobre els vells
o el vell, amb la intenció de descobrir-ne la cadència
que informa el fet quotidià de viure senil. Per tant són
notes que es peixen d'una mica de psicologia, d'una mica de poesia
i de molta vulgaritat. Però, potser precisament aquesta vulgaritat
que presideix la vida de les persones i, en especial, la vida dels
vells, és la que, en ser descoberta, proporciona una lectura
insòlita de la vida. Vull dir que aquesta vulgaritat rau tan
a prop nostre que en objectivar-la, aconsegueix una dimensió
literària posant de manifest tot allò que té
de profund a mesura que l'anècdota se sublima.
L'ENERGIA
Ed. Columna
Barcelona, maig del 2001
111 pàgines
¿I
si un cop ens morim queda energia viva i conscient que va a la recerca
de nous cossos on instal·lar-se? Aquest és el punt de
partida de L'energia, una novel·la sorprenent en què
pren la paraula un empleat de la Campsa afeccionat a la filosofia
que acaba de morir. Efectivament, és després de mort
que l'energia supervivent d'aquest home senzill pot continuar observant
tot el que passa al seu voltant -les reaccions de la família,
les visites d'amics i companys de feina, el sepeli... - i fer una
valoració sincera del que ha estat la seva vida.
Assistim, doncs, a una lúcida reflexió sobre la vida
en totes les seves facetes, feta des de l'altra banda del mirall i
aventurant hipòtesis sobre què pot passar després
de la mort.
L'AMO
Editorial Laia
Primera edició, gener del 1989
227 pàgines
En
l'ambient tancat d'una família benestant de poble, el pare
era senzillament l'amo. Mare i fill buscaven la solució alliberadora
a la repressió imposada a través de la relació
de complicitat i amor establerta entre ells. Una relació en
què acaben cercant, fins i tot, el retorn a la intimitat del
claustre uterí. Ella, la mare, viu condemnada a la brutalitat
com a part indestriable dels deures conjugals. El fill, per la seva
part, desbordarà els seus desitjos en fantasies incidents sempre
en un únic motiu central, la castració de qui els ha
sotmès a aquest règim d'esclavatge.
L'autor aborda sense embuts el mite del triangle díptic, amb
una suggeridora càrrega d'erotisme, sensualitat i també
transgressió de les normes que depassa els límits del
microcosmos en què ha estat concebuda per abastar una perspectiva
molt més ambiciosa.
LA
FINESTRA INDUÏDA
Ed. Hogar del Libro
Col·lecció Nova Terra
248 pàgines
La finestra induïda recull una àmplia selecció
dels articles publicats a "El Correo Catalán". Aquest
aplec ens proporciona l'oportunitat de tornar a fruir, en memòria
aquells moments passats en la primera lectura i que aquest llibre
salva de l'oblit.
MEMORIAL
DE NA NONA
Edicions del Mall
Barcelona, juny del 1983
150 pàgines
Memorial
de Na Nona és la biografia de l'ascensió social d'una
noia provinent del medi rural en la Barcelona de la immediata postguerra,
dramatitzada per les seves arrels dins de la resistència i
les noves coneixences entre l'establishment victoriós.
Les seves afortunades col·laboracions a "Destino"
li permeten d'obrir-se pas com una rara Colette barcelonina fins a
arribar a ser l'amor de Josep Pla.